No hi ha espectacle més bonic que la mirada d’un nen que llegeix. Günter Grass
HEM PREPARAT UN RACÓ DE CONTES I HEM LLEGIT MOLTS LLIBRES SOBRE DRACS, PRINCESES I CAVALLERS.
El compte enrere per a la diada de Sant Jordi ja està en marxa. Una festa literària on trobar novetats per a tota la família. Des de la Biblioteca us recomanem....
CICLE INFANTIL
Com encendre un drac apagat
Text: Didier Lévy
Il·lustració: Fred Benaglia
Qualsevol, fins i tot un drac, pot tenir un mal dia. En aquest àlbum,
un petit heroi disposat a tot, posarà en marxa una sèrie de plans,
aparentment infal·libles, per animar al seu drac, que ha perdut la
flama. Idees no n'hi manquen: sacsejar-lo per la cua, saltar sobre la
seva panxa, fer-li pessigolles, posar-lo gelós, preparar-li un pastís...
seran algunes d'elles, però el cas sembla greu, gravíssim.
Una
història tendra, enginyosa i carregada d'humor que planteja de manera
intel·ligent i divertida un tema de vital importància per als més
petits: què necessita una mascota —i qui diu «mascota» diu «un gran
amic»— per ser feliç? La solució és molt més senzilla del que sembla:
estigui apagat, fred o gelat, digues-li quant l'estimes.
Aquest
àlbum de gran format, que parla de les emocions, destaca per la seva
espectacular proposta gràfica: unes acolorides i vibrants il·lustracions
i un text escrit a mà, com un entranyable manual per a dracs.
L'Òscar i el drac afamat
Text: Ute Krause
Il·lustració: Ute Krause
Després d'un so llarg i profund, el drac es desperta amb una fam terrible. Com que no hi ha cap princesa, la gent del poble li haurà de lliurar un nen.
CICLE INICIAL
Dragon Girl
Text: Joan Antoni Martín Piñol
Il·lustració: Víctor Díez
Els dracs existeixen.
Encara que els pares diguin que no.
Encara que els profes diguin que no.
Encara que la portera xafardera digui que no.
Perquè si els dracs no existeixen, com poden sortir a les pel·lícules?
Groar Dragonson és un actor, fill d'actors. És un drac i està molt enfadat.
Acaba de conèixer la llegenda de Sant Jordi!
Ja cal que Barcelona es prepari...
El cavaller impetuós
Text: Gilles Bachelet
Il·lustració: Gilles Bachelet
Quan
un té una tasca urgent, no es pot deixar distreure... I
què hi ha més urgent que defensar un parterre de
maduixes amenaçat per l'enemic? El cavaller Impetuós se'n va cap a la batalla. Bé...
Encara no...
CICLE MITJÀ
Dragonaire
Text: Josh Lacey
Il·lustració: Garry Parsons
«Benvolgut tiet Marcel: millor
et puges a un avió i tornes ja. El teu drac s’ha menjat a Jemina.
L’Emiliana estimava a aquest conill!». Edu està a càrrec de la mascota
del seu oncle Marcel, que està de vacances, però la cosa es complica.
Les cortines cremen, la mare tira fum… I és que cuidar a un drac no és
tan senzill com sembla. Primer títol de la sèrie Dragonaire, sobre les
aventures d’un noi –improvisat cuidador de dracs–, el seu tiet favorit i
una mascota molt especial. Una lectura amena, intel·ligent, que
desperta rialles en els lectors.
Els bessons Tapper volen ser presidents
Text: Geoff Rodkey
Il·lustració: Geoff Rodkey
La Claudia i el Reese són bessons i els
protagonistes d'aquesta divertida nova sèrie. Aquests preadolescents no
podrien ser més diferents entre ells... En la seva tercera i esbojerrada crònica, els bessons Tapper
traslladaran les seves picabaralles a la política, quan s' enfronten per
convertir-se en presidents de la seva classe
CICLE SUPERIOR
Els imaginaris
Text: A. F. Harrold
Il·lustració: Emily Gravett
Rudger és el millor amic de l’Amanda. En Rudger no existeix. Només
l’Amanda pot veure el seu amic imaginari. Però un dia apareix el senyor
Bunting. Vol emportar-se el Rudger. Alguns diuen que Bunting s’alimenta
d’amics imaginaris. L’única solució és que Rudger fugi sol. Però, pot un
amic imaginari sobreviure sense algú que l’imagini?
La iaia no hi toca
Text: José Ignacio Valenzuela
Il·lustració: Patricio Betteo
Com diries estel
sense fer servir paraules com rombe o paper? Mmm… Jo, l’únic que sé, és
que la meva iaia no hi toca. Ah, i que té la culpa de tot. Sí, de tot!
Sempre hi ha algú que té la culpa que ens agradi allò que tant ens
agrada, o que no ens agradi allò que mai no ens ha agradat. El cas és
que entre el seu pentinat de Darth Vader, la seva obsessió per guanyar
premis pels poemes que escriu i aquesta mania ridícula de recitar versos
a ple pulmó quan baixo de l’autobús escolar, entre riallades i amb cara
de voler desaparèixer (només per obligar-me a entrar ràpid a casa
seva), jo també m’estic tornant boig.
Els meus pares tenen feina, i no em queda més remei que passar-me les
tardes a casa de la iaia Petúnia. Però sospito que en porta alguna de
cap, i no m’ho penso perdre…
